El 19 de desembre de 2021 vaig actuar pintant en realitat virtual a Santa Maria d'Oló (Moianès), en el marc del Festival CCMoianès Cultura Inquieta.
Aquí sota us deixo l'entrevista que em van fer.
Em vaig formar a l'Escola Massana, especialitat de Dibuix. És quelcom que sempre m'ha interessat, el dibuix, l'art, l'animació... Amb el temps ems vaig incorporar a equips on es treballa en 3D i animació, multimèdia... i començo a tocar tecnologia. Des de llavors, coordino i executo projectes tecnològics per comunicar, audiovisuals, etc. Darrerament estic molt interessada en explorar les tecnologies emergents, la relació entre creativitat, art i joc, especialment les implicacions i possibilitats que tenen els entorns immersius.
Als 6 anys vaig entrar a l'estudi de la pintora Elisenda Barrera i vaig començar a assistir a classes de dibuix i pintura, i em vaig enamorar de tot: les olors, les textures, els colors.... i també de com em sentia quan hi passava l'estona. És una sensació que sempre m'acompanya quan pinto o dibuixo i les olors en particular em transporten ipso facto a aquell entorn i aquells moments.
Després vaig créixer, combinant les classes de l'escola amb música, piano... Sempre he valorat l'estat de fluir quan et capbusses en el procés, i l'he buscat. Fins i tot amb els projectes més tecnològics. Deixar-te portar per aquest estat de flow és una sensació molt poderosa.
Entrar a La Massana i viure-hi 4 anys, transitant per les classes, especialitats, combinant amb classes específiques de dibuix animat, va ser molt inspirador i tot un viatge de descoberta.
M'inspiren coses molt diverses. Tendeixo a sentir el síndrome de Stendhal quan veig obra que m'entra de manera molt intensa, i em pregunto el perquè. I això pot ser en entrar a una catedral, plantar-me davant un quadre de Rembrandt o sorprendre'm en entrar a una sala d'un museu, sentir que em crida un quadre i veure que és un Van Gogh. Em passa també veient pelis d'animació! Des de les poloneses de titelles que passaven per La2 quan era petita a les més noves, amb peces d'art contemporani... Crec que tot m'inspira i no voldria dir-te quatre noms perquè me'n deixaria massa!
Llegir, escoltar música... em transporta i m'ajuda a trencar el gel inicial moltes vegades. Sovint començo fent gargots sobre un paper que tingui a mà. Com qui va fent mentre parla per telèfon, i d'aquí comencen a sorgir coses que trobo interessants i llavors les continuo en altres medis (o no, a vegades es queden en retalls o post-its, entre llibretes...). Sóc bastant desordenada en aquest sentit.
Altres vegades ho encaro com si fos un encàrrec, i em faig una descripció d'objectius, un croquis inicial, que va mutant, i agafant forma.
Altres no sé ben bé com ho faig, perquè sorgeixen formes i conceptes que no m'havia ni plantejat, però que necessito acabar, i a vegades venen acompanyades d'un text, unes paraules, que escric i acompanyen la part visual.
És tot molt random.
Adonar-te'n que en un procés controlat o més intuitiu, crees coses que abans no hi eren. En particular, en temes més tecnològics, la possibilitat d'explorar noves formes d'expressió, usar els recursos més enllà o de maneres diferents a les que s'havien plantejat. Crear escenaris, nous mons, ambients, personatges per adaptar a jocs o narratives o a campanyes (dona igual) és quelcom que gaudeixo fent, i la cirereta a és el moment en què veus als ulls dels altres, de qui ho observa o utilitza, si tenen altres lectures que tu potser no havies ni plantejat.
Compartir amb altres l'experiència també és quelcom que aprecio molt, com en els grups de sketch que tenim al Cercle Artístic del Moianès.
La poca consciència econòmica del que representen les feines creatives (en temps, esforç, costos, aprenentatge...). Molt poc valorades i per tant mal pagades en el 98% dels casos. La invisibilització de les figures femenines històricament ens han deixat sense referents, i és un deute històric que cal revertir. També difícil de justificar que l'àmbit artístic s'asumeixi com a impossible de ser una manera sostenible econòmicament de viure. En el tema tecnològic la percepció que tenen algunes persones de que la màquina ho fa tot...
És una pregunta tan important que a Moià i al Moianès ens hem organitzat per donar-li resposta, creant la plataforma Moianès Cultura. Volem donar dignitat a la professió cultural, des de particulars i entitats que porten picant pedra molts anys a Moià i al Moianès com el Cercle Artístic o el CACiS.
El Consorci ha fet alguns cursos sobre gestió cultural que han estat molt bé per prendre consciència de la complexitat que representa la producció cultural, està creant un directori d'artistes... Tot plegat útil, però encara falta bastant per fer.
Crec que podem donar-li més rellevància creant dinàmiques de descoberta i implicació de la ciutadania a la vida cultural i als processos creatius perquè així hi haurà més apreci, més demanda, més exigència, per tenir polítiques culturals de qualitat a la comarca.
